jueves, 31 de mayo de 2012

Refexions dels Projectes de millora de les companyes de pràctiques

Comentari dels projectes de millora de les companyes de pràctiques.


Qué és un pla de millora?

"Un pla o un projecte de millora és una metodologia per la qual  se produeix en el centre educatiu un procés planificat de canvi organització, desenvolupat en tots els nivells, amb l'objectiu final de millorar aquells aspectes que afavoreixin la qualitat de la gestió del centre i en l'obtenció de una millora en els resultats".


Estan  agrupats per temàtiques:

1. Materials (naturals, sensorial i de reciclatge)

  • Utilització de material natural: pedres, fustes, tap de vi. 
  • Material sensorial: papers per tocar, celofan de colors a la finestra, espècies per olorar, fruites per degustar, renous per l’oida.
  • Materials al pati: unes paneres de fusta plenes de algues seques, cortina amb teles, taps, pajitas, per desenvolupar el tacte, objectes que produeixen renous...(Finestra sensorial)
  • Material reciclat de grans dimensions: Tubs rígids de plàstic i de cartró, tubs flexibles grossos, caixes de cervesa, bovines grosses,...


M'agrada molt personalment l'idea de treballar amb material reciclat, ja que es poden fer un munt d'activitats, de manualitats, joguines,etc... i els infants disfruten de jugar amb coses diferents. També trob molt interessant els objectes de grans dimensions per fer construccions voluminoses.


2.  Un blog per l’escoleta

Aquesta idea és molt interessant, ja que gracis a les noves tecnologies podem arribar dins cada familia i ensenyar-li tot el que fa el nin a l'escoleta, informar-los i documentar-los graficament. Per l'altre part també hi havia unes companyes que es van centrar més en la formació de les educadores, que es el primer pas a fer si es vol preparar un BLOG per l'escoleta. Crec que el blog motiva molt, tant a les families com a les educadores, perque es una manera de demostrar la feina que duen a terme amb els infants i que segur estàn orgulloses de mostrar. Per els infants també és una manera de introduir-los a les TICS ja que ells veuen les seves feinetes al ordinador i es deuen sentir importants.

3. Projecte de millora de Psicomotricitat


M'ha semblant interessant la idea de realitzar una guia per les educadores per tal que quan les alumnes que fan pràctiques s'en vagin, puguin continuar amb la realització de les classes de psico. La psico per els infants és molt divertida, però ha de estar ben organitzada per treurer-li profit.
Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció és que a l'escola no varen permetre penjar plafons ni imatges a les parets de l'aula perquè era nova; per jo es molt important utilizar tots els espais possibles per penjar les feinetes dels infants i que ells vegin la seva feinete a les pareds de la seva aula... i es vegin identificats.
La mascota introductoria de psico me pareix fantàstica i molt bona idea per adentrar als infants dins la sessió. També veig que han tengut en compte tota la organització com el plafó de normes, cada capsa amb el seu nom, i els espais més intims per els infants com el racó de la mosquitera, racó de les textures on els més petits experimentaran amb el tacte.....

4.  Projecte de millores de Patis d'escoletes

El pla de millora dels patis crec que és molt important ja que es un espai que no se li dona massa importancia i és el lloc on els nins disfruten més i tenen més llibertat per jugar. Per desenvolupar els seus sentits i els coneixements amb la natura, el pati ha de disposar d'un petit hort o de un parell de plantes, el que ajudarà que també trobin insectes com caragols, poriols, formigues, escarabats etc... que en aquestes edats són el que més els crida l'atenció.
A més tendria que ser un espai acollidor on els infants s'identifiquin, com per exemple tenir les pareds pintades amb imatges que ells mateixos hagin fet o, materials reciclable con les cortines o teles, que les meves companyes van posar a l'exterior per la seva manipulació.
També m'ha parescut molt bona idea pintar una paret obscura i fer-la servir de pissarra, aixi com el material






viernes, 4 de mayo de 2012

9. PROPOSTES DE MILLORA

  1. Recerca de plans de millora de l'etapa 0 a 3 i fes una proposta sobre com dur a terme una anàlisis dels mateixos.

  • Pla de millora Escola ciutat de Reus:
http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-treball-pla-de-millora-tipus-lletra

Aquest pla de millora vol apropar les families a l'escola, vol fer una escola més inclusiva degut a la gran quantitat d'immigrants i augmentar el domini de la llengua vehicular, el catala.

Els seus objectius serien: 
  • Estimular la relació, participació i col·laboració de les families.
  • Establir un canal de relació entre mestre-familia-infants-altres membres.
Propostes:
  • Contacte informal diari
  • Entrevista individualitzada
  • Biblioteca familiar
  • Material viatger
  • Taller de pares i mares
Avaluació:
  • Avaluar l'implicació i participació de la familia.
  • Avaluar a partir de questinaris destinats a professors, pares i alumnes.

  • Plan de millora de "Projecte Atlante": 
ttp://www.doredin.mec.es/documentos/01520072000005.pdf

Aquest pla de millora es va fer per tots els centre educatius de la comunitat de Navarra dels cursos 2005 al 2007. Primer van fer una reflexió sobre cada etapa educativa i van analitzar les seves mancançes. A partir d'una avaluació se possà en marxa el Projecte de millora anomenat "Atlante".

Objectius principals:
  • Millorar les capacitats lingüistiques
  • Millorar les competencies en Matemàtiques
  • Fomentar valors educatius com la tolerancia i el respecte
  • Informació a les families
Avaluació: Interna i externa



  • Plan de millora en els hàbits de l'escola.
http://centros3.pntic.mec.es/cp.buenos.aires.gabriel.martin/creacion_de_habitos.htm

Els hàbit s(higiena, alimentació i vestit) a infantil són molt importants ja que ajuden al infant a elaborar la seva personalitat i a identificar-se amb els valors i cultura del seu grup social. Els hàbits es consoliden durant els primers anys de vida per això és important adquiri-los en la etapa d'infantil. Els hàbits  donen l'oportunitat als infants de seguretat i autonomia per tan es tenen que treballar constantment i intentar que les families els compleixin diariament.
  • Objectiu principal: Adquirir progressivament hàbits relacionats amb el benestar i la seguretat personal.
  1. Saludar i acomiadar-se
  2. Demanar les coses per favor
  3. Utilitzar les papereres
  4. Rentar-se les mans abans de menjar i les dents després de menjar.
  5. Respectar el torn d'intervencions i escoltar el que parla
  6. Acceptar i jugar amb tots els companys
  7. Compartir el material
  8. etc..
Avaluació: Avaluar si els infants han adquirit els hàbits.

Aquest pla de millora m'ha parescut el més interessant perque a infantil els hàbits són fonamentals i es tendrien que treballar amb consciència ja que, a lo millor, un adult ja dona per fet que els infants ho aprenen a la primera, i la repetició es fundamental fins que el hàbit es torni automatic.

jueves, 3 de mayo de 2012

8. BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES. Itinerari B

Selecciona una de les bones pràctiques del llistat d’experiències 0-3 que teniu penjat a l’aula virtual:
1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol

"Material d'experimentació i exploració"

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm
 materials d’experimentació: Racó de l’aigua, de la sorra, de farientes, farina i arrós, farina sola,
En aquesta bona pràctica els infants experimenten amb la farina, l'arròs i l'aigua. Observen el que passa quan agafen aquestes sustancies, les toquen, omplen pots, els buiden, ho duen d'un lloc a l'altre, manipulen, investiguen i descobreixen el entorn natural i social.
Els infants s' interesen d'una manera natural per examinar els objectes i els materials, actuen sobre ells i observen les reaccions que es produeixen. Aquest interes espontani fa que els infants estructurin els seu coneixements de manera que completin els coneixements previs.
Aquesta pràctica estimula els sentits i els posa en funcionament, a la vegada disfruten i mantenen l'atenció i la concentració durant un temps bastant llarg per pròpia voluntat.
El tacte de la farina blanca es suau, agradable i permet fer dibuixos amb els dits, formes amb motlles, agafar-la fort o escampar-la. L'aigua permet experimentar la flotabilidad dels objectes, omplir envasos i vesar-la. Així dons es una proposta molt enriquidora que ens interesa potenciar-la en educació infantil.

2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?

La pràctica d'experimentar amb la farina i l'aigua es podria fer amb infants de 0 a 3 anys i es podria repetir un parell de vegades ja que en cada sesió ells descobreixen noves sensacions i possibilitats pròpies del material. 
L'espai podria ser en terra per els més petits i a una taula per els mes grans, si es l'estiu els infants podrien anar en bolquers per així experimentar amb tot el cos.
El moment de la jornada més propici seria al mati després de berenar.
Amb l'arròs cru jugarien els nins més grans de 3 a 6 anys; els mes petits podrien jugar amb arròs cuit perque se'l duen a la boca.
3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants?
Abans de realitzar l'activitat, els infants han de estar satisfets amb les necessitats bàsiques cobertes com ( menjar, descans, higiene personal...). Quan els infants estan relaxats i receptius, comencen a explorar el mon, a descobrir l'entorn i les seves possibilitats. Ens podriem trobar amb infants que no els agrada tocar el material perque embruta, en aquest cas no els forçariem, ja que ha de sortir de ells mateixos el voler tocar y experimentar, però si l'experiència es repeteix segur que arribaran a participar. Hi ha que tenir en compte que cada infant té el seu ritme i necessita temps per interioritzar els aprenentatges.
Si dins l'aula hi hagues qualque infant amb NEE, tendriem que coneixer les seves caracteristiques per poder adaptar la metodologia i els recursos que utilitzarem per poder facilitar la seva autonomia. Sempre hi ha que tenir en compte la diversitat que hi ha dins l'aula per poder atendrer-la millor.

4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?5. Quines àrees s’estan treballant?
  • Manipular i experimentar amb diferents materials, sustancies i objectes, utilizant les difernts vies sensorials.
  • Comparar els efectes dels objectes dins la sustancia.
  • Profunditzar amb conceptes com: flotació, omplir, buidar, recollir o escampar.
  • Classificar objectes segons les seves qualitats.
  • Augmentar el vocabulari
  • Participar activament en les activitats
  • Exterioritzar dubtes i descobriments
  • Formular les primeres deduccions
L'aprenentatge  és globalitzador perque toca molts de conceptes: aprenentatge sensoriomotriu, el vocabulari, raonament matemàtic(nombres, quantitats, tamany, formes...), coordinació óculo-manual, l'equilibri, el diàleg, etc..

Es treballen les àrees de coneixement d'un mateix, del medi natural i social, el llenguatge verbal, el llenguatge visual i plastic i el llenguatge matemàtic.

6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?
La pràctica de experimentar amb materials com la farina, l'arròs o l'aigua estimulen els sentits, ofereixen diverses possibilitats de descobriment, aprenen qualitats dels elements amb els quals juguen i comparteixen amb els altres infants.
Estimular la curiositat al infant l'ajuda a descobrir i per tan a aprende.
Els principals conceptes son:
  • La manipulació: activitat realitzada amb les mans sense desplazar-se.
  • La experimentació: investigar que passa quan s'experimenta, lleis, factors.
  • El joc: El joc ajuda al desenvolupament i creixement del infant. Es la millor manera d'aprende i coneixer. Amb el joc explora i coneix l'entorn, les persones i els objectes que l'envolten; l'ajuda a construir-se el propi jo i aprèn a relacionar-se amb les altres.

7. La pràctica et suggereix algún interrogant, dilema o dubte?
No, es una practica que s'ha de tenir ben organitzada amb una mestra de suport que ajudi a observar els infants, a resoldre els dubtes que poguin sorgir  i ajudar a l'hora de raconar i netetjar l'aula. L'activitat es lliure o molt poc dirigida. La mestra pot plantetjar preguntes als nins grans perque comencin a fer hipotesis i a raonar sobre el que passa. Ejem: Perque s'enfonsa la pedra i flota el tap de suro?..

8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Si, el centre i la mestra entàn satisfets perque deien de estar cansats de les juguetes tradicionals i que jugar amb les noves sustancies ha estat tota una innovació i un èxit. Els infants han disfrutat de jugar i les mestres de provar aquesta nova experiència que segurament la repetiran el curs que ve.
9. Quin valor té en el centre?
És una innovació que entre rutina i rutina posa un poc de color al dia. Quan  s'experimenta amb aquestes sustancies (tan simples com la farina, l'aigua) els infants disfruten molt fins hi tot més que amb les joguines tradicionals.
10. Quines d’aquestes practiques no es feien durant el teu període de practiques? Per què creus que no es feien?
Aquestes pràctiques ja les vam coneixer al mòdul d'educació infantil, vam fer moltes experiènies enriquidores com: jugar amb espuma d'afeitar, amb diaris de paper, amb chocolata, amb cubs de gel de colors, amb bimbolles de sabor, amb pasta, fruites etc..molt de material sensorial que nosaltres experimentaven de primera mà i ens ho vam passar molt bé.
11. Escolliu els aspectes que vos han semblat més interessants, nous o atractius i que es podríen incorporar a una aula o centre 0-3, i justificau el perquè i explica com.

Tot es interessant, però el que més atreu als infants es l'aigua, la qual dona moltes possibilitats de joc, i més a l'estiu.
12. Quines passes s’haurien de seguir per implantar una de les bones practiques seleccionades a un centre 0-3?
L'entorn ha d'estar ben organitzat per facilitar l'aprenentatge del infants, ha de ser un ambient agradable i tranquil on els nins es puguin concentrar.
Hem de programar l'activitat i tenir en compte el temps, es millor no anar mai amb presses per que sino pot sortir malament. Hi ha que pensar i organitzar l'activitat abans de posar-la en pràctica, així com el material, el temps de recollida( fer nets els nins, canviar-los, fregar el terra o fer nets els materials). La quantitat del material també es molt important, ha de haver material per tots i si sobra millor. Els hem de presentar de forma ordenada, visible i accesible perque tots els petits hi arribin i puguin explorar-los amb ganes.
13. Fes un llistat de pros i contres de la implantació per poder-ho defensar a un claustre no convençut.
Pros:
Els infants aprenen per els sentits, tocan i manipulant i ells mateixos es construeixen el seu aprenentetge, al seu ritme. Per això a l'hora d'introduir material nou i natural com la farina, l'arròs i l'aigua els nins tindran curiositat per jugar i experimentar amb aquests materials.
Aprenentatge significatiu i globalitzador.
Contres:
Qualque nin  a lo millor no ho vol tocar, o no es vol embrutar, en aquest l'intentarem motivar però si no l'animam l'oferirem un altre tipus de joc.
La familia pot estar en desacord  que el seu fill jugui amb certes sustancies, però crec que seria un cas excepcional.
Nins al.lergics a sustancies com al gluten.
L'espai, el material, el temps tenen que ser propicis per realitzar la bona pràctica, si qualcuna de les 3 coses falla es possible que no surti be.
14. Redacta una circular a les famílies on expliqueu els canvis que s’han d’implantar i quina pot ser la seva implicació.
L'educació del infants es una competencia compartida entre els pares i els mestres o educadores per això a l'hora de demanar material reciclable, per exemple, podem demanar la col.laboració dels pares. La circular podria dir que ara els infant començaran a experimentar amb diferents materials del entorn però que no son joguines i que el podriem anomenar "Racons d'experimentació" per exemple ara que es la primavera tendriem un racó amb pell de fruita seca, un altre amb fruita fresca real de temporada, i un altre on s'experimentara amb la fruita(pintar amb freses, obrir una sindria, fotografies  que els nins hauran duit de casa).
15. Cerca tres exemples nous de bones practiques, que no surtin al llistat que vos hem facilitat, explica’ls al blog, enllaçant el lloc on l’has trobat i argumenta el perquè de la teva tria.
  • Bassals i pastetes: http://www.xtec.cat/~ccols/escoles/cucafera/bassals/bassals.htm. En aquesta pràctica es veuen els nins disfrutant de la pluja en el pati on l'aigua ha format bassals i s'ha mesclat amb la terra formant fang. Els nins fiquen les botes dins els bassiotscaminen i s'equitxen, cosa que normalment els pares ni els hi deixen fer. Ho he triat perque es una experiencia al exterior, amb un element natural com es la pluja i l'aigua i per que als nins els hi encanta.
  • Peixera: http://www.rosasensat.org/arxius/comissio_etapa/COMPARTIR_UNA_DESCOBERTA.jpg. Res més facil que tenir una peixera dins l'aula o una mascota real perque els nins s'adonin de com viuen els animals, que necessiten menjar, descansar i fer-los nets. A partir d'aquesta practica el nin s'involucra i comença a aprendre a ser responsable. Els animals vius fascinen als infants.
  • La llum i les ombres: http://www.rosasensat.org/arxius/comissio_etapa/JOC_AMB_LA_LLUM.jpg. En aquesta pràctica els nins experimenten amb la llum i les ombres, juguen primer a fer sombres amb el seu cos i després amb els objectes. Experimenten apropant-se i allunyant-se i  veuen com la seva ombra augmenta o disminueix, fan asaig-error, descubreixen l'ombre dels objectes i juguen amb elles.