Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).
Els diferents moments del dia de la meva escoleta es regien per les necessitats fisiològiques dels infants( higiena, joc, alimentació i descans).
La meva primera tasca era l'acollida dels infants i el acomiadament de les families. Com l'acollida era gradual els infants disponien de jocs o activitats tranquiles i així els que venien més tard s'incorporaven lliurement a les que volien, s'adaptaven a l'escoleta al seu ritme, sense cap pressa ni imposicions. Seguidament feiem el retrobament del grup a la rotllana on miravem qui havia vengut i qui faltava. Després feiem una activitat sempre tenent amb conte la motivació i el estat d'anims del infants, era bastant flexible.
L'estona del pati i del joc a l'aire lliure.
L'estona del migdia, que era el periòde que anava des de la preparació del dinar fins que s'aixequen de descansar.
La resta de la tarda era de joc lliure i del berenar per els darrers nins que partien a les 6 de la tarda.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Cada dia és diferent, canvien les activitats del matí, però tots tenen en comú unes estones com poden ser:
- Estones de joc lliure, de descans, de passeig.
- Estones curtes d'activitats col.lectives conduïdes per l'educadora com cantar cançons, contar contes, titelles o l' assamblea en rotllana
- Estona de joc psicomotriu i motricitad global, que comporti moviment.
- Estona de activitats diverses individuals o en petit grup dirigides per l'educadora com racons, experiments o manipulació.
- Estona dedicada a les necessitats fisiolòliques com menjar, higiena o el descans, més individualitzades on es tenen en compte tots els nins de l'aula.
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
La directora del centre o la coordinadora decideix com ensenyar i avaluar sempre tenent en compte el PEC de l'escoleta. La directora trobava que era molt important que hi hagués flexibilitat a l'hora de introduïr innovacions a l'aula, canvis d'activitats, noves idees si aixó afavoria als nins en el seu aprenentatge. A l'hora d'avaluar ho feiem observant el dia a dia, el comportament de l'infant i les situacions cotidianes, on trobavem com evolucionava l'infant o els canvis que experimentava.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?
La mestra ha de ser un bon model ja que els infants en aquesta edat ho imiten tot, per tan ja sigui quan parla(no cridar), quan actua (dialogar amb els nins explicant les coses),....
També ha de reconeixer les sensacions i emocions dels infants així com les actituds positives com la curiositat, el respecte, la llibertat i solidaritat per fomentar i estimular el seu aprenentatge.
El JOC és un factor molt important en l'aprenentatge ja que a traves d'ell conèixen l'entorn, les persones i els objectes que l'envolten, així es construeix ell mateix i aprén a relacionar-se amb els altres.
També hi ha els factors del espai, material i el temps que la mestra ha de tenir ben organitzat, el que ajudara a tenir un ambient més agradable i tranquil i els nins es podran concentrar millor.
4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
L'aula de 2 a 3 estava organitzada per racons, hi havia la cuina, el de construcció, el racó de pepes i el d'experimentació. Les aules de les altres edats tenien les joguines organitzades en capses. L'espai cada trimestre anava rotant per canviar un poc.
Els horaris eren el de obertura 7:30h, acollida de 9h a 9:30h, berenar 10:00h, canvi de bolquers i activitat, 11:15h pati i a les 12:15h dinar, 13:00h descans fins les 15:00 on un parelll de nins ja partien a casa. A les 16:00h berenar i joc lliure. Entre setmana venia una psicologa, una profesora d'anglès i un dia es feia psicomotricitat. Aquest horari era molt flexible i ha vegades canviava afegint o llevant qualque cosa.
Els problemes se intentavem resoldre al moment per no crear confusió als infants.
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els nins es relacionen segons l'edat, com més petits són mes egocentrics i van més a lo seu i com més grans ja comencen a entendre als companys i a interactuar entre ells. Aprenen uns dels altres compartint experiències i vivències, sobretot els més grans.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
La mestra ha de mantenir un vincle actiu, ha de donar seguritat i deixar que aprenguin a ser autonoms, deixar que col.laborin en les tasques rutinaries de l'aula.
7. Com s’interectua amb les famílies?
Amb les families s'interactua amb molta sinceritat, sempre oferint informació per poder guiar l'aprenentatge dels seus fills. Sempre amb molt de respecte i explicant el que han fet cada dia perque confii amb noltros i que s'adoni que deixa el seu fill amb bones mans.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
El pla d'acollida té una durada d'un mes i tracta de que el nins es vagin acostumant a les educadores, a l'espai i als altres infants i que el vincle que té l'infant amb la mare sigui més ample per no ser dependent d'ella. Els nins comencen un parells d'hores i va allargant el temps depenent de la seva adaptació, fins que es queden tot el matí..
