REFLEXIÓ I VALORACIÓ DE LA ASSIGNATURA

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

"Com que no estic dins una aula no puc aprendre"

La feina de mestre s'aprèn dins l'aula, envoltada de infants, de situacions diferents cada dia, de conflictes..., per això, al no haver pogut fer les pràctiques, el nostre aprenentatge ha estat molt teòric, he près nou conceptes com el DAFO, o el plans de millora, innovacions, diverses estretègies i moltes idees de bones pràctiques.
Quan estàs dins un aula cada dia és diferent, surten noves circunstancies que te fan pensar i has de cercar una solució, has d'improvisar, crear, adaptant-te al moment.
Cada mestre aprèn i actua segons la seva experiència i l'adapta a la seva forma de ser. Quan el mestre se n'adona dels seus errors o mancançes ha de intentar superar-los i millorar en la seva tasca.
Això és el que faré en un futur, sempre anar millorant dins la meva professió i a la vegada creixer com a persona, i sempre, això ho tenc molt clar, me anire formant amb la realitat que m'envolta, sempre intentat millorar, aprendre, innovar, i sobre tot ajudar als infants a desenvoluparse respectant la seva personalitat, necessitats i possibilitats que tenen cada un d'ells.

"He fet pocs aprenentatges nous".

A partir de les meves competencies he reconegut els meus punts forts i els febles. Però els punts febles com que no estava fent feina, no els he treballat, supós que ho tendre que fer l'any vinent amb le pràctiques de 4º.
A l'hora de aprendre i de cercar informació crec que hem costa un poc ja que no domin tan be les reds informatiques com ho fan les al·lotes de vint anys. Ara si, a la pràctica,  si surt qualque problema crec que sempre hi trob solució, tenc una ment molt oberta i som bastant creativa lo que fa que sempre tengui idees per solucionar el problema, d'improvissar, l'únic dubte és que no se si es la manera correcta, però hi pos tota la meva bona intenció.
Després de les activitats amb els infants analitz si tot ha anat be, si he fallat amb qualque cosa i  per tan no repetir-la en el futur.
Tenc clar el que vull aprendre i el meu aprenentatge es direigeix més cap a una escola lliure, metodologia waldorf i estretegies d'altres teòrics com Montessori, les intel·ligencies multiples etc.., sempre triant un aprenentatge significatiu, i no memorístic, i molt globalitzador com poden ser els projectes, centres d'interes etc. que tracten molts de materies a la vegada i els infants aprenen sense adonar-se.
Com ja he dit avanç és amb la pràctica com s'aprèn, i per jo ha estat una llastima no poder haver fet les pràctiques de 4º i reflexionar sobre elles. Ves estat de molta utilitat.

M'agradaria haver treballat més les competencies, anar d'una amb una i analitzar-les be, ja que al principi anava un poc perduda.
El blog m'agradat molt, crec que és una eina molt útil dins les escoles i per les families és una finestra oberta dins l'escola, ara si, pel mestre significa més feina, però una feina molt agraïda, per que és on plasma totes les vivencies de l'aula i on demostra la seva estimació cap els infants.

Be per acabar, crec que na Carme i na rosa han fet una bona feina, ja que ha estat el primer any del pla Bolonya, i com a primera promoció moltes assignatures s'han trobat que tenien molta materia per un trimestre i han fet el que han pogut, supos que curs darrera curs també milloren la seva assignatura....abm la pràctica és a on s'aprén.....moltes gracies per aguantar-mos!!!

Refexions dels Projectes de millora de les companyes de pràctiques

Comentari dels projectes de millora de les companyes de pràctiques.

Qué és un pla de millora?

"Un pla o un projecte de millora és una metodologia per la qual  se produeix en el centre educatiu un procés planificat de canvi organització, desenvolupat en tots els nivells, amb l'objectiu final de millorar aquells aspectes que afavoreixin la qualitat de la gestió del centre i en l'obtenció de una millora en els resultats".


Estan  agrupats per temàtiques:

1. Materials (naturals, sensorial i de reciclatge)

• Utilització de material natural: pedres, fustes, tap de vi. 
• Material sensorial: papers per tocar, celofan de colors a la finestra, espècies per olorar, fruites per degustar, renous per l’oida.
• Materials al pati: unes paneres de fusta plenes de algues seques, cortina amb teles, taps, pajitas, per desenvolupar el tacte, objectes que produeixen renous...(Finestra sensorial)
• Material reciclat de grans dimensions: Tubs rígids de plàstic i de cartró, tubs flexibles grossos, caixes de cervesa, bovines grosses,...

M'agrada molt personalment l'idea de treballar amb material reciclat, ja que es poden fer un munt d'activitats, de manualitats, joguines,etc... i els infants disfruten de jugar amb coses diferents. També trob molt interessant els objectes de grans dimensions per fer construccions voluminoses.

2.  Un blog per l’escoleta

Aquesta idea és molt interessant, ja que gracis a les noves tecnologies podem arribar dins cada familia i ensenyar-li tot el que fa el nin a l'escoleta, informar-los i documentar-los graficament. Per l'altre part també hi havia unes companyes que es van centrar més en la formació de les educadores, que es el primer pas a fer si es vol preparar un BLOG per l'escoleta. Crec que el blog motiva molt, tant a les families com a les educadores, perque es una manera de demostrar la feina que duen a terme amb els infants i que segur estàn orgulloses de mostrar. Per els infants també és una manera de introduir-los a les TICS ja que ells veuen les seves feinetes al ordinador i es deuen sentir importants.

3. Projecte de millora de Psicomotricitat

M'ha semblant interessant la idea de realitzar una guia per les educadores per tal que quan les alumnes que fan pràctiques s'en vagin, puguin continuar amb la realització de les classes de psico. La psico per els infants és molt divertida, però ha de estar ben organitzada per treurer-li profit.

Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció és que a l'escola no varen permetre penjar plafons ni imatges a les parets de l'aula perquè era nova; per jo es molt important utilizar tots els espais possibles per penjar les feinetes dels infants i que ells vegin la seva feinete a les pareds de la seva aula... i es vegin identificats.

La mascota introductoria de psico me pareix fantàstica i molt bona idea per adentrar als infants dins la sessió. També veig que han tengut en compte tota la organització com el plafó de normes, cada capsa amb el seu nom, i els espais més intims per els infants com el racó de la mosquitera, racó de les textures on els més petits experimentaran amb el tacte.....

4.  Projecte de millores de Patis d'escoletes

El pla de millora dels patis crec que és molt important ja que es un espai que no se li dona massa importancia i és el lloc on els nins disfruten més i tenen més llibertat per jugar. Per desenvolupar els seus sentits i els coneixements amb la natura, el pati ha de disposar d'un petit hort o de un parell de plantes, el que ajudarà que també trobin insectes com caragols, poriols, formigues, escarabats etc... que en aquestes edats són el que més els crida l'atenció.

A més tendria que ser un espai acollidor on els infants s'identifiquin, com per exemple tenir les pareds pintades amb imatges que ells mateixos hagin fet o, materials reciclable con les cortines o teles, que les meves companyes van posar a l'exterior per la seva manipulació.

També m'ha parescut molt bona idea pintar una paret obscura i fer-la servir de pissarra, aixi com el material

9. PROPOSTES DE MILLORA

1. Recerca de plans de millora de l'etapa 0 a 3 i fes una proposta sobre com dur a terme una anàlisis dels mateixos.

• Pla de millora Escola ciutat de Reus:

http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-treball-pla-de-millora-tipus-lletra

Aquest pla de millora vol apropar les families a l'escola, vol fer una escola més inclusiva degut a la gran quantitat d'immigrants i augmentar el domini de la llengua vehicular, el catala.

Els seus objectius serien: 

• Estimular la relació, participació i col·laboració de les families.
• Establir un canal de relació entre mestre-familia-infants-altres membres.

Propostes:

• Contacte informal diari
• Entrevista individualitzada
• Biblioteca familiar
• Material viatger
• Taller de pares i mares

Avaluació:

• Avaluar l'implicació i participació de la familia.
• Avaluar a partir de questinaris destinats a professors, pares i alumnes.

• Plan de millora de "Projecte Atlante": 

ttp://www.doredin.mec.es/documentos/01520072000005.pdf

Aquest pla de millora es va fer per tots els centre educatius de la comunitat de Navarra dels cursos 2005 al 2007. Primer van fer una reflexió sobre cada etapa educativa i van analitzar les seves mancançes. A partir d'una avaluació se possà en marxa el Projecte de millora anomenat "Atlante".

Objectius principals:

• Millorar les capacitats lingüistiques
• Millorar les competencies en Matemàtiques
• Fomentar valors educatius com la tolerancia i el respecte
• Informació a les families

Avaluació: Interna i externa

• Plan de millora en els hàbits de l'escola.

http://centros3.pntic.mec.es/cp.buenos.aires.gabriel.martin/creacion_de_habitos.htm

Els hàbit s(higiena, alimentació i vestit) a infantil són molt importants ja que ajuden al infant a elaborar la seva personalitat i a identificar-se amb els valors i cultura del seu grup social. Els hàbits es consoliden durant els primers anys de vida per això és important adquiri-los en la etapa d'infantil. Els hàbits  donen l'oportunitat als infants de seguretat i autonomia per tan es tenen que treballar constantment i intentar que les families els compleixin diariament.

• Objectiu principal: Adquirir progressivament hàbits relacionats amb el benestar i la seguretat personal.

1. Saludar i acomiadar-se
2. Demanar les coses per favor
3. Utilitzar les papereres
4. Rentar-se les mans abans de menjar i les dents després de menjar.
5. Respectar el torn d'intervencions i escoltar el que parla
6. Acceptar i jugar amb tots els companys
7. Compartir el material
8. etc..

Avaluació: Avaluar si els infants han adquirit els hàbits.

Aquest pla de millora m'ha parescut el més interessant perque a infantil els hàbits són fonamentals i es tendrien que treballar amb consciència ja que, a lo millor, un adult ja dona per fet que els infants ho aprenen a la primera, i la repetició es fundamental fins que el hàbit es torni automatic.

8. BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES. Itinerari B

Selecciona una de les bones pràctiques del llistat d’experiències 0-3 que teniu penjat a l’aula virtual:

1. Descriu la bona pràctica i posa-li un títol

"Material d'experimentació i exploració"

http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm
 materials d’experimentació: Racó de l’aigua, de la sorra, de farientes, farina i arrós, farina sola,
En aquesta bona pràctica els infants experimenten amb la farina, l'arròs i l'aigua. Observen el que passa quan agafen aquestes sustancies, les toquen, omplen pots, els buiden, ho duen d'un lloc a l'altre, manipulen, investiguen i descobreixen el entorn natural i social.
Els infants s' interesen d'una manera natural per examinar els objectes i els materials, actuen sobre ells i observen les reaccions que es produeixen. Aquest interes espontani fa que els infants estructurin els seu coneixements de manera que completin els coneixements previs.
Aquesta pràctica estimula els sentits i els posa en funcionament, a la vegada disfruten i mantenen l'atenció i la concentració durant un temps bastant llarg per pròpia voluntat.
El tacte de la farina blanca es suau, agradable i permet fer dibuixos amb els dits, formes amb motlles, agafar-la fort o escampar-la. L'aigua permet experimentar la flotabilidad dels objectes, omplir envasos i vesar-la. Així dons es una proposta molt enriquidora que ens interesa potenciar-la en educació infantil.

2. Amb quins infants es fa (edat)? A quin espai? A quin moment de la jornada?

La pràctica d'experimentar amb la farina i l'aigua es podria fer amb infants de 0 a 3 anys i es podria repetir un parell de vegades ja que en cada sesió ells descobreixen noves sensacions i possibilitats pròpies del material. 
L'espai podria ser en terra per els més petits i a una taula per els mes grans, si es l'estiu els infants podrien anar en bolquers per així experimentar amb tot el cos.
El moment de la jornada més propici seria al mati després de berenar.
Amb l'arròs cru jugarien els nins més grans de 3 a 6 anys; els mes petits podrien jugar amb arròs cuit perque se'l duen a la boca.

3. En cas d’estar descrivint una bona pràctica d’aula, quines són les característiques del grup d’infants?
Abans de realitzar l'activitat, els infants han de estar satisfets amb les necessitats bàsiques cobertes com ( menjar, descans, higiene personal...). Quan els infants estan relaxats i receptius, comencen a explorar el mon, a descobrir l'entorn i les seves possibilitats. Ens podriem trobar amb infants que no els agrada tocar el material perque embruta, en aquest cas no els forçariem, ja que ha de sortir de ells mateixos el voler tocar y experimentar, però si l'experiència es repeteix segur que arribaran a participar. Hi ha que tenir en compte que cada infant té el seu ritme i necessita temps per interioritzar els aprenentatges.
Si dins l'aula hi hagues qualque infant amb NEE, tendriem que coneixer les seves caracteristiques per poder adaptar la metodologia i els recursos que utilitzarem per poder facilitar la seva autonomia. Sempre hi ha que tenir en compte la diversitat que hi ha dins l'aula per poder atendrer-la millor.

4. Quins objectius persegueix? Quin tipus d’aprenentatge promou?5. Quines àrees s’estan treballant?

• Manipular i experimentar amb diferents materials, sustancies i objectes, utilizant les difernts vies sensorials.
• Comparar els efectes dels objectes dins la sustancia.
• Profunditzar amb conceptes com: flotació, omplir, buidar, recollir o escampar.
• Classificar objectes segons les seves qualitats.
• Augmentar el vocabulari
• Participar activament en les activitats
• Exterioritzar dubtes i descobriments
• Formular les primeres deduccions

L'aprenentatge  és globalitzador perque toca molts de conceptes: aprenentatge sensoriomotriu, el vocabulari, raonament matemàtic(nombres, quantitats, tamany, formes...), coordinació óculo-manual, l'equilibri, el diàleg, etc..

Es treballen les àrees de coneixement d'un mateix, del medi natural i social, el llenguatge verbal, el llenguatge visual i plastic i el llenguatge matemàtic.

6. Quins són els fonaments, les concepcions o els principis que fonamenten aquesta pràctica?

La pràctica de experimentar amb materials com la farina, l'arròs o l'aigua estimulen els sentits, ofereixen diverses possibilitats de descobriment, aprenen qualitats dels elements amb els quals juguen i comparteixen amb els altres infants.

Estimular la curiositat al infant l'ajuda a descobrir i per tan a aprende.

Els principals conceptes son:

• La manipulació: activitat realitzada amb les mans sense desplazar-se.
• La experimentació: investigar que passa quan s'experimenta, lleis, factors.
• El joc: El joc ajuda al desenvolupament i creixement del infant. Es la millor manera d'aprende i coneixer. Amb el joc explora i coneix l'entorn, les persones i els objectes que l'envolten; l'ajuda a construir-se el propi jo i aprèn a relacionar-se amb les altres.

7. La pràctica et suggereix algún interrogant, dilema o dubte?

No, es una practica que s'ha de tenir ben organitzada amb una mestra de suport que ajudi a observar els infants, a resoldre els dubtes que poguin sorgir  i ajudar a l'hora de raconar i netetjar l'aula. L'activitat es lliure o molt poc dirigida. La mestra pot plantetjar preguntes als nins grans perque comencin a fer hipotesis i a raonar sobre el que passa. Ejem: Perque s'enfonsa la pedra i flota el tap de suro?..

8. N’està satisfet el centre? I la mestra? Per què?
Si, el centre i la mestra entàn satisfets perque deien de estar cansats de les juguetes tradicionals i que jugar amb les noves sustancies ha estat tota una innovació i un èxit. Els infants han disfrutat de jugar i les mestres de provar aquesta nova experiència que segurament la repetiran el curs que ve.

9. Quin valor té en el centre?
És una innovació que entre rutina i rutina posa un poc de color al dia. Quan  s'experimenta amb aquestes sustancies (tan simples com la farina, l'aigua) els infants disfruten molt fins hi tot més que amb les joguines tradicionals.

10. Quines d’aquestes practiques no es feien durant el teu període de practiques? Per què creus que no es feien?
Aquestes pràctiques ja les vam coneixer al mòdul d'educació infantil, vam fer moltes experiènies enriquidores com: jugar amb espuma d'afeitar, amb diaris de paper, amb chocolata, amb cubs de gel de colors, amb bimbolles de sabor, amb pasta, fruites etc..molt de material sensorial que nosaltres experimentaven de primera mà i ens ho vam passar molt bé.

11. Escolliu els aspectes que vos han semblat més interessants, nous o atractius i que es podríen incorporar a una aula o centre 0-3, i justificau el perquè i explica com.

Tot es interessant, però el que més atreu als infants es l'aigua, la qual dona moltes possibilitats de joc, i més a l'estiu.

12. Quines passes s’haurien de seguir per implantar una de les bones practiques seleccionades a un centre 0-3?
L'entorn ha d'estar ben organitzat per facilitar l'aprenentatge del infants, ha de ser un ambient agradable i tranquil on els nins es puguin concentrar.
Hem de programar l'activitat i tenir en compte el temps, es millor no anar mai amb presses per que sino pot sortir malament. Hi ha que pensar i organitzar l'activitat abans de posar-la en pràctica, així com el material, el temps de recollida( fer nets els nins, canviar-los, fregar el terra o fer nets els materials). La quantitat del material també es molt important, ha de haver material per tots i si sobra millor. Els hem de presentar de forma ordenada, visible i accesible perque tots els petits hi arribin i puguin explorar-los amb ganes.

13. Fes un llistat de pros i contres de la implantació per poder-ho defensar a un claustre no convençut.
Pros:
Els infants aprenen per els sentits, tocan i manipulant i ells mateixos es construeixen el seu aprenentetge, al seu ritme. Per això a l'hora d'introduir material nou i natural com la farina, l'arròs i l'aigua els nins tindran curiositat per jugar i experimentar amb aquests materials.
Aprenentatge significatiu i globalitzador.
Contres:
Qualque nin  a lo millor no ho vol tocar, o no es vol embrutar, en aquest l'intentarem motivar però si no l'animam l'oferirem un altre tipus de joc.
La familia pot estar en desacord  que el seu fill jugui amb certes sustancies, però crec que seria un cas excepcional.
Nins al.lergics a sustancies com al gluten.
L'espai, el material, el temps tenen que ser propicis per realitzar la bona pràctica, si qualcuna de les 3 coses falla es possible que no surti be.

14. Redacta una circular a les famílies on expliqueu els canvis que s’han d’implantar i quina pot ser la seva implicació.
L'educació del infants es una competencia compartida entre els pares i els mestres o educadores per això a l'hora de demanar material reciclable, per exemple, podem demanar la col.laboració dels pares. La circular podria dir que ara els infant començaran a experimentar amb diferents materials del entorn però que no son joguines i que el podriem anomenar "Racons d'experimentació" per exemple ara que es la primavera tendriem un racó amb pell de fruita seca, un altre amb fruita fresca real de temporada, i un altre on s'experimentara amb la fruita(pintar amb freses, obrir una sindria, fotografies  que els nins hauran duit de casa).

15. Cerca tres exemples nous de bones practiques, que no surtin al llistat que vos hem facilitat, explica’ls al blog, enllaçant el lloc on l’has trobat i argumenta el perquè de la teva tria.

• Bassals i pastetes: http://www.xtec.cat/~ccols/escoles/cucafera/bassals/bassals.htm. En aquesta pràctica es veuen els nins disfrutant de la pluja en el pati on l'aigua ha format bassals i s'ha mesclat amb la terra formant fang. Els nins fiquen les botes dins els bassiotscaminen i s'equitxen, cosa que normalment els pares ni els hi deixen fer. Ho he triat perque es una experiencia al exterior, amb un element natural com es la pluja i l'aigua i per que als nins els hi encanta.
• Peixera: http://www.rosasensat.org/arxius/comissio_etapa/COMPARTIR_UNA_DESCOBERTA.jpg. Res més facil que tenir una peixera dins l'aula o una mascota real perque els nins s'adonin de com viuen els animals, que necessiten menjar, descansar i fer-los nets. A partir d'aquesta practica el nin s'involucra i comença a aprendre a ser responsable. Els animals vius fascinen als infants.
• La llum i les ombres: http://www.rosasensat.org/arxius/comissio_etapa/JOC_AMB_LA_LLUM.jpg. En aquesta pràctica els nins experimenten amb la llum i les ombres, juguen primer a fer sombres amb el seu cos i després amb els objectes. Experimenten apropant-se i allunyant-se i  veuen com la seva ombra augmenta o disminueix, fan asaig-error, descubreixen l'ombre dels objectes i juguen amb elles.

7. MATERIALS DIVERSIFICATS I POLIVALENTS

1. Materials a l'escoleta

Els nins de l'escoleta manipulen i interaccionen amb tot tipus de materials i objectes que els ajuden a descobrir les seves característiques i a rebre sensacions. Els materials han de ser observats per els infants, els quals han de experimentar amb ells, han de classificar-los, fer hipòtesis i deduccions per així estructurar i consolidar el seu aprenentatge.
Els materials han d'estimular l'atenció dels infants i despertar el seu interes i la motivació. Ha de ser un material variat i polivalent que ofereixi la manipulació, observació i  construcció.
Els materials que oferim als infants permeten desenvolupar les capacitats intel.lectuals, motrius i socials i els classificarem amb:

• Naturals: Material de la natura i objectes que formen part de la nostra vida i que pot ser una eina de creativitat i de joc.
• Estructurats: Material dissenyat i elaborat amb un fi pedagògic, en el que podem trobar una estratègia d'aprenentatge programada (naturals i artificials).

2. Quins requisits han de complir els materials?

• Higiènics: que no estiguin elaborats amb material tòxic.
• La forma, grandària o el seu pes estigui adaptat a les característiques del infant.
• Fàcilment netejables.
• Qualitats estètiques i sensorials.
• Aportar estímuls sensorials. Es aconsellable utilitzar materials naturals (fusta, metall, coto, mimbre, palla) que no siguin joguines de plàstic, ja que aporten olors, gust, tacte, textura, pesos, colors i formes diferents aixi els infants tenen més possibilitats d'explorar i desenvolupar els sentits.
• Material que ofereixi posibilitat d'exploració, de descobriment i de construcció; no s'ha de donar mai material tancat.
• Material que possibiliti inventar combinables entre ells, que siguin sugerents, que provoquin interaccions i que es puguin utilitzar de diferents formes.
• Tenen que estar en bones condicions, s'han de revisar i arreglar els que se rompen.
• Te que haver qualque material construït per nosaltres mateixos.

     3. Tipus de materials

• Material per el moviment: possibilita que l'infant pugui conèixer les pròpies possibilitats corporals com: rampes, balancins, gronxadores, tobogans, tricicles, patinet, aros, cercles etc..
• Material manipulatiu: facilita l'activitat manual i amb ella la coordinació ull-mà-ment. Afavoreix l'exploració i la manipulació.
• Contenidors: recipients que han de ser de diferents formes i de diferents materials, caixes de metall, tubs de cartró, cistelles, botelles,calaixos etc..
• Diferents instruments per manipular: cubs, pales, palanganes, botelles, embuts, conta-gotes, xeringues, col.ladors.
• Llavors i fruits secs: nous, castanyes, avellanes, ametles, pinyes, carabasses, llimones, pomes.
• Instruments com : balances, poleas, mecanismes que es puguin desmontar, encaixables.
• Material més didàctic: puzzle, bolles.
• Material per el joc simbòlic: indueix la capacitat de desenvolupar la capacitat de representació i els facilita el proces d' identificació personal i d'integració social( material de cuinetes, pepes, construcció, botiga, tenda.
• Disfresses: han de estar ben classificades i col.locades: titelles, llençols, collars, cinturons, corbates, gorres, bolsos, perruques..
• Material per la creativitat i l'expressió: no nomes plàstic sinó musical i corporal amb els quals el infants es puguin expressar i crear.
• Material per l'observació que suscitin la curiositat i permeti nous descobriments com: peixera, terrari, plantes, calidoscopi, lupes, imants, jocs d'aigua.

4. Criteris per organitzar el material

• No fa falta que cada grup tengui exclusivament el material, s'ha de compartir.
• Els materials s'han de anar introduint a poc a poc.
• Podem retirar el joc un mes i el tornam treure perquè els infants el trobin novedor.
• Els materials aniran de l'aula al magatzem en funció del que necessitem.
• Sempre el material ha de estar ben classificat, ordenat i així facilitam la seva selecció i utilització.
• Els materials han de ser explicats dins l'aula : Com es juga, com el treuen, i com el reconen al seu lloc
• La quantitat del material ha de ser suficient  per tots els nins
• Material de qualitat i divers.
• ELs contenidors del material hauria de ser transparent per ajudar a localitzar-lo, la retolació i l'etiquetatge no ha de faltar mai.

6. QUE ÉS UN DAFO I PER A QUE SERVEIX?

1. FORTALESES I OPORTUNITATS DE L'AULA

FORTALESES

• Responsabilitat i cooperació
• Diversificacions d'activitats segons les necessitats
• Comprensió oral
• Expressió de vivències, sentiments i opinions

OPORTUNITATS

• Una aula amb un espai ampli i amb molta claror
• Bona visualitzacio a tots els racons i organització dels materials
• Material diversificat i polivalent
• Espai segur, higiènic i acollidor

2. FORTALESES I OPORTUNITATS DEL CENTRE

FORTALESES

• Relació entre les persones del centre
• Acollida del nou professorat
• Definició i bona difussió de normes clares
• Reciclatge del professorat
• Potenciar el treball en equip

OPORTUNITATS

• Participació de la família
• Metodologia del centre
• La situació geogràfica a prop de: biblioteca, parc, PAC, estació de tren, CEIP.
• Infrastructura exterior (pati, hort, materials)

3. Experiències 0-3, descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.

1. La panera dels tresors: És una activitat que m'agrada molt per els més petits (6-12mesos), perque l'infant te la possibilitat de explorar sensorialment objectes que normalment no estan al seu entorn o no els poden tocar. Els objectes permeten que l'infant descobreixi per ell mateix les diferents textures, pesos, volums, colors, renous...(pedres, copinyes, fruites, raspalls, capses de fusta i metàl.liques, clauers...). També aquesta experiencia desenvolupa en els infants la seva coordinació ull-ma-boca, estimula els sentits, apren per ell mateix i estructura el seu pensament.
2. El joc psicomotor: Ajuda al infant ha prendre consciencia del seu esquema corporal i a formar-se la imatge de si mateix a la vegada que es relaciona amb el seu entorn. Els infants petits juguen a llançar objectes i a recollir-los, juguen a omplir i a buidar, a construir i a destruir, jocs de correr, de perseguir...Tots aquests moviments estimulen les seves percepcions, els girs, les caigudes, el equilibri, i  així van descobrint que les seves accions tenen un limits i unes consequencies.
3. Els experiments o capses d'experimentació: Quan els infants manipulen, toquen, descobreixen, exploren i experimenten amb materials i objectes  com llavors, farina, fang, pintura..etc, aprenen la relació causa-efecta i conceptes bàsics com dins-fora, molt o poc o ple o buit.També utilitzen contenidors com recipients de fusta, plàstic o caixes, tubs, botelles etc.per fer els experiments i així primer fan hipòtesis del que pot passar i després ho confirmen. També classifiquen i comparen materials.

4. Identifica una BONA PRÀCTICA del teu centre i una de la teva aula

Del meu centre destacaria que seguien la metodologia Montessori, no estrictament però moltes coses si que ho eren.
De la meva aula destacaria la versatibilitat per canviar els mobles de lloc i  crear nous ambient i racons, ja que era molt ample i espaiosa.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important desenvolupar un conjunt variat de competències professionals, sobretot que tenguin a veure amb  la relació amb l'alumne, amb el clima de treball o la motivació de l'aula i en transmetre uns valors per viure. Per jo les competències principals serien: ser un mateix, reconèixer a l'altre, facilitar el diàleg, regular que tots els infants participin, treballar amb equip i  fer escola.
Després de reflexionar he escrit els punts forts i els punts febles de les següents competències:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge:Jo crec que a tercer d'educació infantil, ja conec bastant de contingut per ensenyar els infants i podria fer feina a partir de les seves representacions. El que encara no puc valorar es aprendre dels meus errors i encara no se si podré implicar a tots els nins dins un projecte.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges:Crec que tenc una bona visió dels objectius de la etapa, puc observar els infants i avaluar-los però no se si podré  fer front a situacions o problemes que surgeixin a l'aula.
3. Elaborar dispositius de diferenciació: Soc bastant oberta en acceptar la individualitat de cada infant, i crec que puc treballar amb els infants amb NEE, desenvolupar la cooperació i l'ensenyança mútua. No se encara com faré front als nins d'altres nacionalitats i a la vegada cobrir totes les necessitats del altres infants.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentages: Crec que la meva motivació en la feina fara que els infants s'impliquin en les activitats, a lo millor el meu dubte és sí m'obeiran i compliran les normes que hi hagi dins l'aula.
5. Treballar en equip: Crec que som bastant raonable inormalment estic d'acord amb la majoria de les opinions del meus companys. El que hem fa més falta és iniciativa per començar un projecte, o dirigir una reunió i estratègies per resoldre conflictes o crisis personals.
6. Participar en la gestió de l’escola: Capaç d'administrar els recursos de l'aula, i fer participar als alumnes però encara no se si seré capaç de coordinar una escola amb tots els seus components (nins, familia, mestres, especialistes, associacions de pares...)
7. Informar i implicar als pares: Jo crec que puc dirigir una reunió de pares, però encara no se si els podré donar resposta a les seves preguntes.
8. Emprar les tecnologies de la informació: Si, en veig capaç d'utilitzar les noves tecnologies (recerca per Internet, blogs).
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió: Crec que som bastant responsable i solidaria. Haure de treballar contra els prejudicis i les discriminacions que sorgeixin dins l'aula, analitzant la situació i valorant el que és més just.
10. Organitzar la pròpia formació continua:Crec que sempre voldré aprendre coses noves que hem puguin ajudar dins la meva feina i també ajudar i compartir els meus coneixements.

5. UNA JORNADA A L'ESCOLETA

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

Els diferents moments del dia de la meva escoleta es regien per les necessitats fisiològiques dels infants( higiena, joc, alimentació i descans). 

La meva primera  tasca era l'acollida dels infants i el acomiadament de les families. Com l'acollida era gradual els infants disponien de jocs o activitats tranquiles i així els que venien més tard s'incorporaven lliurement a les que volien, s'adaptaven a l'escoleta al seu ritme,  sense cap pressa ni imposicions. Seguidament feiem el retrobament del grup a la rotllana on miravem qui havia vengut i qui faltava. Després feiem una activitat sempre tenent amb conte la motivació i el estat d'anims del infants, era bastant flexible.

L'estona del pati i del joc  a l'aire lliure.

L'estona del migdia, que era el periòde que anava des de la preparació del dinar  fins que s'aixequen de descansar.

La resta de la tarda era de joc lliure i del berenar per els darrers nins que partien a les 6 de la tarda.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?

Cada dia és diferent, canvien les activitats del matí, però tots tenen en comú unes estones com poden ser:

• Estones de joc lliure, de descans, de passeig.
• Estones curtes d'activitats col.lectives conduïdes per l'educadora com cantar cançons, contar contes, titelles o l' assamblea en rotllana
• Estona de joc psicomotriu i motricitad global, que comporti moviment.
• Estona de activitats diverses individuals o en petit grup dirigides per l'educadora com racons, experiments o manipulació.
• Estona dedicada a les necessitats fisiolòliques com menjar, higiena o el descans, més individualitzades on es tenen en compte tots els nins de l'aula.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

La directora del centre o la coordinadora decideix com ensenyar i avaluar sempre tenent en compte el PEC de l'escoleta. La directora trobava que era molt important que hi hagués flexibilitat a l'hora de introduïr innovacions a l'aula, canvis d'activitats, noves idees si aixó afavoria als nins en el seu aprenentatge. A l'hora d'avaluar ho feiem observant el dia a dia, el comportament de l'infant i les situacions  cotidianes, on trobavem com evolucionava l'infant o els canvis que experimentava.

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

La mestra ha de ser un bon model ja que els infants en aquesta edat ho imiten tot, per tan ja sigui quan parla(no cridar), quan actua (dialogar amb els nins explicant  les coses),....
També ha de reconeixer les sensacions i emocions dels infants així com les actituds positives com la curiositat, el respecte, la llibertat i solidaritat per fomentar i estimular el seu aprenentatge.
El JOC és un factor molt important en l'aprenentatge ja que a traves d'ell conèixen l'entorn, les persones i els objectes que l'envolten, així es construeix ell mateix i aprén a relacionar-se amb els altres.
També hi ha els factors del espai, material i el temps que la mestra ha de tenir ben organitzat, el que ajudara a tenir un ambient més agradable i tranquil i els nins es podran concentrar millor.

   4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

L'aula de 2 a 3 estava organitzada per racons, hi havia la cuina, el de construcció, el racó de pepes i el d'experimentació. Les aules de les altres edats tenien les joguines organitzades en capses. L'espai cada trimestre anava rotant per canviar un poc.
Els horaris eren el de obertura 7:30h, acollida de 9h a 9:30h, berenar 10:00h, canvi de bolquers i activitat, 11:15h pati i a les 12:15h dinar, 13:00h descans fins les 15:00 on un parelll de nins ja partien a casa. A les 16:00h berenar i joc lliure. Entre setmana venia una psicologa, una profesora d'anglès i un dia es feia psicomotricitat. Aquest horari era molt flexible i ha vegades canviava afegint o llevant qualque cosa.
Els problemes se intentavem resoldre al moment per no crear confusió als infants.

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre? 
Els nins es relacionen segons l'edat, com més petits són mes egocentrics i van més a lo seu i com més grans ja comencen a entendre als companys i a interactuar entre ells. Aprenen uns dels altres compartint experiències i vivències, sobretot els més grans.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?
La mestra ha de mantenir un vincle actiu, ha de donar seguritat i deixar que aprenguin a ser autonoms, deixar que col.laborin en les tasques rutinaries de l'aula.

   7. Com s’interectua amb les famílies?
Amb les families s'interactua  amb molta sinceritat, sempre oferint informació per poder guiar l'aprenentatge dels seus fills. Sempre amb molt de respecte i explicant el que han fet cada dia perque confii amb noltros i que s'adoni que deixa el seu fill amb bones mans.

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

El pla d'acollida té una durada d'un mes i tracta de que el nins es vagin acostumant a les educadores, a l'espai i als altres infants i que el vincle que té l'infant amb  la mare sigui més ample per no ser dependent d'ella. Els nins comencen un parells d'hores i va allargant el temps depenent de la seva adaptació, fins que es queden tot el matí..

1.QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

Trets que identifiquen un mestre ideal:

• Les característiques més importants del mestre són moltes i van lligades a la seva personalitat. Ha de ser una persona amb molta paciència, saber respectar el ritme de cada un dels infants sense donar-li presa. Ha de ser una persona sensible, capaç de posar-se en la situació de l'infant i respectar així com es. Ha de tenir vocació i transmetre valors tan importants en infantil com l'autoestima, la tolerància, la responsabilitat i la cooperació. També és molt important el treball en equip amb els altre mestres i així poder compartir experiències i coneixements.

Perfil del mestre-a de l'etapa de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys:

• El perfil del mestre de 0 a 3 es més assistencial, ja que de tan petits les necessitats bàsiques es la primera atenció que necessiten. A partir de les rutines diàries i els hàbits el mestre transmet coneixements que els infants va incorporant al seu aprenentatge. L'observació en aquesta etapa és molt important ja que els infants encara no saben expressar-se i el mestre ha de entendre i conèixer l'infant a partir de les accions que realitza, respectant sempre la individualitat de cada un.
• El perfil del mestre de 3 a 6  no varia molt de l'altre etapa, només que les seves ensenyances s'adapten  a l'edat de l'infant, potser ha de fer complir unes normes i uns valors més definits per que les relacions dins l'aula flueixin amb normalitat. Ha d'organitzar les activitats a partir dels interessos dels nins, ha de fomentar el treball en equip, resoldre conflictes i avaluar l'aprenentatge de cada infant.

A les dues etapes és molt important les relacions amb les famílies. La implicació  dels pares és fonamental per fer sentir al infant la mateixa seguretat que té a ca seva.

Quin tipus de mestre hi havia a l'aula on vas realitzar les pràctiques?

La meva tutora hem va ensenyar moltes coses com observar els infants, intuir que els passa, com mantenir l'ordre dins l'aula o com fer que els infants respectassin les normes. A vegades la trobava un poc rígida per que eren infants petits però a la llarga era bo perquè sinó no te obeïen i el grup es desbaratava. Per altre banda tenien el seu temps lúdic amb contes, jocs, danses, psicomotricitat  i d'experimentació
L'experiència sempre és un avantatge i crec que és on més s'aprèn, fent feina dins les aules i amb el contacte diari amb els infants que permet conèixer les seves necessitats i possibilitats individualment.

Quin tipus de mestre vull ser?

Jo crec que un mestre sempre ha d'estar motivat, que li ha d'agradar el que fa i estar a gust amb els infants, acceptan-los així com són. És una feina molt humana on comparteixes moltes coses i gaudeixen amb tot el que fas, per tant si estas motivada, alegre i amb ganes d'ensenyar els infants ho capten i ho comparteixen. Ser mestra m'enriqueix com a persona, i hem fa ganes d'anar aprenent cada dia més coses juntament amb els infants.

Ha evolucionat el teu concepte de mestre?

Si, ha canviat molt perquè jo tenia un concepte de mestre com el que hi havia fa 20 o 30 anys. El mestre actual ensenya a partir de les experiències ( aprenentatge significatiu) del diàleg, del joc, de les relacions, dels interessos dels infants, dels sentits..en unes paraules que aprenen de la realitat que els envolta i on ells participen, gaudeixen ,col.laboren i construeixen el seus coneixements. El  mestre actual és  més obert als canvis i a les noves experiencies, encara que es més treball per el mestre, és més enriquidor, el que el fa fer més humà i estar al costat dels infants.

2. CONCEPTE D'INFANT

Al'hora de reflexionar he trobat un parell de definicions d'infants:

-L'infant es una persona humana en drets; és un esser que depén del adult, que cal que l'atengui de forma afectiva i significadora. L'infant és un ésser social, actiu, creatiu i participatiu amb un gran potencial cognitiu i afectiu. Té capacitat d'expressar-se i comunicar-se, i es desenvolupa de forma global i individual.
-Des de el primer moment de neixer l'infant expressa emocions i sentiments, els quals són unes expressions que ens facilita la comunicació(expressió corporal, coneix el seu cos i les seves possibilitats de moviment). A mida que va cresquent s'expressa a traves de les paraules, la música, la plàstica, etc.
-Infant: subjecte amb capacitats pròpies d'aprendre i d'ampliar el seu propi mon.(Pau vila)

-Abans de definir un infant l’hem de coneixer. Quan ingressa a l’escola l’infant ja ha viscut un conjunt d’experiencies al voltant de la seva familia. El mestre necessita saber com es l’infant, quin son els seus ritmes, quines pautes de relació ha anat establint i amb quines persones, que li agrada i que no li agrada, etc. Coneixer el nin implica contactes per anar aprofundint en les impressions inicials, rebutjar-ne d’altres i crear-ne de noves.

3. LES MEVES PORS

·         Lligam amb els infants , si  m' accepteran o no

·         Por a no controlar les meves emocions, i a transmetre inseguretat

·        Por a no sabre posar límits entre intervenir o respectar

·         Com afrontar un conflicte

·         Com aconseguir a ajudar o satisfer les necessitats del infants

·         Com intervenir a l’aula i estar segura de fer-ho be

·         Capacitat de observació

·         Tenc els coneixements necessaris

·         Saber ajustar-me a les expectatives de les famílies

·         Com respondran els infants davant l’activitat

·         Por a no sabre com actuar amb un nin amb NEE.

·         Com actuar amb els  pares que qüestionin la meva feina

·         Por a diagnosticar un trastorn dins l’aula

·         Por a comunicar males noticies a la família

·         Por a no sentir-me integrada dins l’equip, que no respectin la meva opinió ni la tenguin en compte

Preguntes:

1. Podré controlar les meves emocions, i transmetre seguretat?
2. Podré afrontar els conflictes que sorgeixin dins l'aula?
3. Sabré actuar amb un nin amb amb NEE, o diagnosticar qualque trastorn?

Per resoldre aquestes pors crec que la primera nomes es podrà aconseguir amb la pràctica, la segona amb l'experiència i una bona base teòrica o hagi après les estratègies que tengui que adoptar i la tercera també amb el coneixement del trastorn amb concret i com donar-li el suport corresponent.

4. COM ERA EL CENTRE ON VAIG FER LES PRÀCTIQUES?

                                                  El pati de l'escoleta de Busquetes

• Quines coses diferencien l'escoleta de 0 a 3 anys de l'escola de 3 a 6 anys?

Primer de tot l'espai d'una escoleta és més reduït per la ràtio d'infants, les aules estan pensades per poder donar l'assistència bàsica  i al mateix temps tenir una bona visó general per poder veure a tots els infants, les joguines estan organitzades amb caixes, i el material és el adequat per les edats dels nadons fins els 3 anys.
En canvi a l'escola ja hi ha racons, més taules i cadires, el pati és més gran, els banys ja no estan dins l'aula, els nins conèixen el seu penjador,...tots aquests canvis d'espai i material li donaran a l'infant una major autonomia i seguretat a l'hora de desenvolupar els seus coneixements.